El rec Comtal el seu origen es remunta a finals del segle X quan el comte Mir o Miró I va encarregar la construcció d’un conducte de 12 km de llargada per regar les zones agrícoles de Barcelona i del Pla aprofitant en part un aqüeducte que els romans havien fet per portar aigua del Besòs a Bàrcino. La infraestructura romana anava soterrada, perquè per als romans la qualitat de l’aigua era molt important perquè era per beure. En canvi a l’època medieval el rec Comtal era cel obert, perquè no els interessava tant la qualitat de l’aigua, ja que en aquella època la volien per a la indústria, per fer moure els molins.

L’ús principal de les aigües del rec Comtal era doncs, com a font d’energia per moure els molins que es van instal·lar al seu voltant, com a aigua de reg, i en certa manera, també com a lloc per banyar-se. De fet, encara hi ha persones grans del Clot i de Sant Andreu que recorden haver-s’hi banyat quan eren criatures.

Rec a St A

Inicialment, la captació d’aigua del rec es feia a nivell superficial, directament del riu Besòs, però l’any 1786 tot va canviar. El 1786 es va construir la mina de Montcada, una captació subterrània de l’aigua freàtica del riu Besòs projectada per intentar solucionar les dificultats d’abastiment, amb una població i una activitat manufacturera aleshores en ràpid augment.

Un dels vestigis d’aquestes indústries és l’antiga farinera de Sant Jaume. A Sant Andreu de Palomar hi ha les restes de l’antic molí vell. També ben a prop de l’estació de Sant Andreu Comtal, en paral·lel a les vies del tren, hi ha els jardins del Rec, que ocupen un tram de l’antic recorregut.

No gaire lluny de la farinera de Sant Jaume es va fer a principi del segle XVIII una derivació d’una part de l’aigua del rec, per fer-la arribar a diversos horts, convents i institucions hospitalàries del Raval on va arribar el 1714.

Així, el recorregut del rec, iniciava l’entrada a la ciutat per Vallbona, passava pels actuals barris de Sant Andreu de Palomar, la Sagrera, Navas, el Clot i el Fort Pienc, per endinsar-se a Ciutat Vella. A banda de la sortida de la mina a Montcada i Reixac i del tram a cel obert que hi ha a Vallbona, a Barcelona queden nombrosos vestigis d’aquesta infraestructura hidràulica que va ser molt important per a la ciutat durant uns quants segles.